«Malsons de gat» són quinze malsons escrits per tres autors. Com se us va acudir fer aquest llibre?

Patrícia: L’incitador de tot va ser el Sergi G. Oset. Ens va proposar el joc de compartir històries entre els tres. El que va començar com un joc d’iniciar relats i acabar els que havia presentat un company, va anar convertint-se en un llibre molt curiós.

Sergi: Quan ens hi vam posar, no hi havia una intenció conscient de publicar els relats resultants més enllà de la blogosfera, cosa que finalment no vam fer. Potser, un sisè sentit (de gat) ens va aconsellar que era millor esperar una mica. Crec que va ser profitós treballar amb més cura aquests relats. El resultat ha superat les nostres expectatives inicials.

Igor: És veritat. Vam començar sense pensar en res. Sense pensar més enllà del fet d’escriure els relats. Fins que algú dels tres, no recordo qui, va dir «ostres, un moment...».

Les històries són d’índole ben diversa, però sempre amb personatges que habiten mons inquietants. A què es deu tanta foscor?

Patrícia: Havien de ser relats de fantasia, ciència ficció o de terror. Això ho teníem clar, doncs els tres veníem d’aquest àmbit. Se’ns va acudir la idea unificadora dels malsons, concretament els que imaginem que tenen els gats quan es posen a bufar i tremolar mentre dormen. Aquest idea entre onírica i distòpica és la que aporta la foscor del recull.

Sergi: Crec què en la foscor, o ressaltant els aspectes foscos de la personalitat, els sentiments i les reaccions humanes (i no tan humanes), els tres ens sentim més a gust. Com a escriptor considero que sempre és més estimulant crear un personatge fosc (un perdedor, un llunàtic, un boig) que un heroi entossudit a fer valer la justícia.

Igor: La foscor és un terreny fèrtil per a la imaginació i les històries fantàstiques. El gènere, com diu la Patrícia, també va ajudar. El cert és que el món, la realitat, que ens envolta, té una part d’univers inquietant. Només cal pujar al metro, no atendre al smartphone i fer un cop d’ull. Només cal obrir una escletxa d’una porta comuna i mirar.

Quin ha estat el repte més gran per afrontar l’autoria compartida?

Patrícia: Tenir la paciència suficient per portar a terme un projecte que requereix molta deliberació i molt de temps.

Sergi: En el meu cas, el treball posterior a escriure els relats: unificar criteris, descartar relats i les correccions prèvies a entregar el treball a una correctora professional.

Igor: A tot plegat, després de pensar-hi molt, cal dir que les reunions a bars que és millor no recordar i les cerveses sobre la taula van ser un element clau de coordinació. Per escrit era més difícil posar-nos d’acord.

Podeu dir, en un parell de línies quina ha estat la vostra trajectòria literària fins el dia d’avui?

Patrícia: Un premi de relat de Terror, contes a diverses publicacions, una novel.la curta en català “Home gat, garrí renegat”, i tres novel•les de gènere “Corriente sanguínea” “Play Room” i “Lizzie: la estudiante que vendió sus bragas y acabó convertida en obra de arte”.

Sergi: dos llibres de microrelats: “Paràsits Mentals (Bubok, 2012) i “El último vuelo del Microraptor” (Editorial Nazarí, 2015) i un munt de participacions en certàmens, antologies, revistes, diaris i fanzins.

Igor: vaig començar escrivint poemes, m’he endinsat en relats i novel•les i als poemes torno.

Quin creieu que és el perfil dels lectors de «Malsons de gat»?

Patrícia: Són relats de gènere en català, del que es coneix com Young Adult. Així que el perfil és per a amants del fantàstic de totes les edats.

Sergi: Òbviament a tot lector que gaudeixi amb la lectura del relat com a gènere (a part de novel•la) i al que s’apropi als llibres amb un desig d’aventura, amb ànims de descobrir coses desconegudes (i que tingui els nervis ben temperats). Però l’amant del fantàstic també trobarà horror, cyberpunk, i altres subgèneres interessants.

Igor: Qualsevol persona que estigui tipa, avorrida i cansada de les històries de sempre.

Una pregunta de futur. Repetireu?

Patrícia: Si trobem el temps, segur que sí. Ha estat una experiència de creació extraordinària.

Sergi: Crec que això ho haurà de determinar, en gran part, els lectors i els nostres editors. Ja sabeu amics: esperem les vostres impressions.

Igor: I tant. Tot depèn del bar que escollim per trobar-nos i de quina cervesa de pressió serveixin.

Fotografia de Núria Claverol i Català